top of page

Repte 2.3. Retrat robot

Les imatges que podem trobar d'Exoplanetes  són només reconstruccions hipotètiques. Ara ja sabem perquè: els exoplanetes no es veuen directament, sinó que s'estudien les ombres dels seus trànsits i els seus espectres per a reconstruir com deuen ser probablement. 

La vostra tasca

​

Amb les dades que heu recollit a les fitxes d'anàlisi dels dos exoplanetes que heu analitzat, feu una reconstrucció gràfica de cada un: una imatge que expliqui com deu ser i quina relació deu tenir amb el seu Sol.

​

El text a continuació us ajudarà a usar les dades que teniu 

per a fer el "retrat robot" dels vostres planetes. Busqueu 

també per internet imatges d'exoplanetes per a inspirar-vos.

La forma i aspecte dels planetes depèn en gran mesura de magnituds físiques com la temperatura i la composició.

​

Un dels elements clau en el seu aspecte és la presència d'atmosfera: l'atmosfera frena els impactes dels meteorits, i això fa que els planetes amb atmosfera gairebé no tinguin cràters pels impactes de meteorits. En canvi, els cossos celests sense atmosfera acostumen a mostrar molts cràters a causa dels meteorits que impacten a la superfície sense que cap atmosfera els aturi.

​

L'atmosfera, en combinació amb la presència d'altres elements, com l'aigua, sol provocar l'aparició de núvols, que es veuen com línies corbes sobre la superfície. Si el planeta és molt fred, i especialment per sota dels -30ºC, enlloc de núvols, l'atmosfera sol formar corrents condensats en forma de fils, donant al planeta un aspecte de bola de marbre.

​

Quan hi ha altes temperatures i també altes concentracions d'Oxigen i Carboni, el planeta pot tenir tons vermellosos o taronges per l'oxidació de les roques. En canvi, les temperatures baixes i les baixes concentracions de carboni o oxigen solen associar-se a colors blavosos o verdosos. Les temperatures extremadament baixes solen donar un color blanquinós-grisós i implicar també l'aparició de línies sobre la superfície, segurament per el trencament de plaques de Gel.

 

Llegir Planetes. John Stass

bottom of page